L´art ve a aclarir-nos coses que ja són dins. Queda poc per dir. Un gran artista  deia que l´art comença amb un punt i seguit

d´una ratlla … jo afegeixo que comença amb un desig interior,

d´una necessitat, que ens treu de la mediocritat i et llença a plasmar quelcom que portem dins.

D´on surt l´art, si no ? 

Un esperit que t'avisa, que et guia, que  t´empeny.

El pessic esperat d´una simfonia.

Tot en un. L´artista de debó, mai s'hi considera, més aviat s´hi retroba.

El que ets, no ho rectifiques amb cap pintura, sinó al contrari. És l´art qui ens clama, ens transforma. Ser artista és no ser-ho. Ingenuïtat, innocència, una extensió nostra que s´estén per tot  l´univers. Pensem que estimem l´art i és l´art que ens estima.

Pintura i música, tot en un.

Aquí trobareu una mostra del que pinto.   

Espero que us agradi.